dijous, 11 d’agost de 2011

Aquí viene el primero de mis relatos!

Hola a tod@s. Hoy os dejo el primero de los relatos que he pensado de colgar en el blog. Este relato, es en catalán, y lo escribí el primer trimestre de 3º de la Eso. Tuve la gran suerte de recibir un premio por ella, así que confío en que os guste.
    

Records traïdors

Les llàgrimes inunden els meus ulls difuminant la vista de la fotografia que aguanto amb la mà. Els records em fereixen, obrint escletxes al meu cor.
Una de les llàgrimes rodola rebel galta avall, mentre es dirigeix cap els meus llavis, ara inflats pel plor.
Mentre la llum de la tarda il·lumina la nostra habitació, recordo aquells dies en què tu i jo encara ens trobàvem, encara que només fos per veure el teu somriure.
Quan et veia, em semblava que l’aire s’acabava, que el temps parava per a nosaltres, que la màgia mai no acabaria. La teva mirada era capaç de treure’m un somriure fins i tot en els dies més foscos i difícils. Tot era perfecte, per què has marxat doncs? Cada moment amb tu era el somni que qualsevol hagués demanat fer realitat. Vull tornar-te a veure, però a tu, a aquell noi que em deia que el món continuava després de cada entrebanc, que m’ajudava a aixecar-me i a tirar endavant, i que sempre va estar al meu costat. Vull tornar a veure la teva figura retallada pels àngels a la posta de sol, i haver de seure a causa de l’acceleració del meu cor. Només demano tornar-te a tenir al meu costat una vegada més, tornar a ser feliç amb tu.
El que em consola és veure’t en els nostres néts, en els seus ulls, els seus cabells, aquells llavis vermells dels quals em vaig enamorar, i el caràcter dolç com la mel que tenies. Ells pregunten per tu, pregunten on has anat i quan tornaràs. Jo no sé que respondre’ls, sé que no tornaràs, però és molt difícil assimilar-ho.
Miro per últim cop la teva foto amb tendresa, pensant que així tornaràs, encara que només sigui un desig inútil.
La mort és una bruixa, n’és una de molt capritxosa i cruel que s’emporta les millors persones amb ella. D’aquí a poc em vindrà a buscar a mi també, i d’aquesta manera podrem tornar a estar junts. Junts tan sols tu i jo, com abans.
________________________________
Como se que muchos de l@s lectores/as habláis castellano, he comprobado si la traducción es muy mala y he visto que no. Excepto en un par de puestos, por todo lo otro es bastante buena.

Espero y confío en que os guste, y que os emocione aunque solo sea un poco.

Por favor comentad, quiero saber lo que pensáis

Besitos <3

3 comentaris:

  1. M'ha encantat. De debò :) Jo fa moltíssim que no escric. Vaig guanyar un parell de premis, però en la modalitat de poesia (normalment, per Sant Jordi).

    Espero llegir-ne'n més!^^

    Una abraçada!

    PD. No sabia que fossis catalana o.o

    ResponElimina
  2. Está preciooooso^^ me gustó mucho.
    Un besote!!!

    ResponElimina
  3. Es preciosa!!! sniff..
    Pd. Aquí hi ha molta gent catalana!! jajaja
    ara m'acabo d'enterar que May també ho és xD!!!

    ResponElimina